Pol · Barcelona
~400 càmeres. 20 anys. Va començar als 15 als Encants de Barcelona.
Els orígens
La primera càmera va ser una Zenith comprada als Encants de Barcelona per gairebé res. En Pol tenia 15 anys i no en sabia gaire, de fotografia, però hi havia alguna cosa en aquell objecte mecànic que li va cridar l'atenció. Era completament manual, obligava a entendre com funciona la llum i els resultats eren imprevisibles.
El que va començar com a curiositat es va convertir en una obsessió sistemàtica. De la Zenith va passar a una Praktika, després a una Nikon F, després a una Leica. Cada càmera obria un capítol nou de la història de la fotografia, una història que en Pol va començar a entendre no pels llibres, sinó manipulant els objectes.
En Walter i el taller
La trobada decisiva va ser amb en Walter, un reparador de càmeres que havia treballat en una botiga de fotografia als anys 70 i 80. En Walter no li va ensenyar només a netejar òptiques o arreglar obturadors: li va transmetre una manera de relacionar-se amb els objectes mecànics. Paciència. Rigor. Respecte pel que tens al davant.
Al taller d'en Walter, en Pol va aprendre a obrir càmeres sense trencar-les, a diagnosticar un telèmetre desalineat, a substituir les cortines de tela d'una Leica IIIc. Coneixement que no és a cap manual i que costa anys de pràctica.
L'Aquiles i els mercats europeus
L'Aquiles era un antiquari que feia dècades que anava als mercats d'antiguitats europeus: Portobello a Londres, Saint-Ouen a París, fires a Alemanya i als Països Baixos. Va introduir en Pol en un circuit de col·leccionistes i marxants que aquí gairebé ningú coneixia.
Aquells viatges van canviar la naturalesa de la col·lecció. Les càmeres van deixar de ser objectes interessants per convertir-se en documents històrics. Cada peça ve d'un lloc i d'un moment concrets, passa per unes mans concretes i explica una història que va més enllà de les especificacions tècniques.
La col·lecció avui
~400 càmeres. De la Photosphère de 1888 a les compactes dels 90. Càmeres soviètiques de la Guerra Freda, prototips americans que no van arribar mai al mercat, precisió alemanya dels 50, telemètriques japoneses de l'època daurada del fotoperiodisme.
La col·lecció no és un museu, és un arxiu viu. Arriben peces noves, algunes en surten, d'altres es restauren. L'objectiu no és mai la completesa sinó entendre: entendre com va evolucionar la fotografia, com contextos industrials i polítics diferents van produir objectes radicalment diferents, com cada càmera reflecteix els valors de la seva època.
Contactar amb en Pol
Si vols saber més de la col·lecció, tens una càmera per vendre o intercanviar, o simplement vols parlar de fotografia analògica, pots escriure directament.